Triatló de Cambrils

Arribava a Cambrils en una setmana difícil de Selectivita on havia pogut entrenar només 3 sessions i havent dormit aquesta nit passada 4 horetes només per culpa de … deixem-ho així.

Després d’estar 3:30 h esperant … arribava el moment de la veritat. Jo arribava a aquesta cursa amb la intenció de nedar i anar en bici molt fort per intentar entrar a meta entre els 20-25 primers… En la sortida de l’aigua m’exprimerixo al màxim i arribo a la primera boia en el primer grupet de 10 unitats i m’autoexigeixo seguir allà la resta de la natació. Ja cap al final del segment m despenjo del grup i em quedo una mica retrassat amb el seguent grup gran. 

Surto de l’aigua el 27… prou be! Mentre corria per la T1 he patit el problema principal del dia.. ( algun dia faré alguna cursa sense problemes…algun dia jeje ) .. se’m contracturen els DOS isquios a la vegada i sóc incapaç de seguir movent-me. Caic al terra i els intento estirar… sembla que no fan mal.. m’aixeco i tornen a posar-se com una pedra… merda… hauré de plegar aquí? La manca de descans a la nit m’estava passant factura i estava al terra dels box tirat sense poder me moure mentre veia que anava passant tothom… Em donen aigua i m’ajuden a estirar l’isquio… Em veu un del meu equip i m’ajuda fins i tot a treure’m el neoprè perquè estic tieso… Em diu que seguiré , que troti una mica pel box aviam com em sento… Li faig cas i vaig cap a la bici i surto en bici.

( Resultat- Perdo  5’30’’ en la T1 en comparació del 1’10’’ de la T2…jeje de luxe )

Noto que no em fa mal l’isquio pedalant així que decideixo fotre gas i prendrem ‘ho com una contrarellotge individual jejeje aquí ni grups ni res… Faig els primers 10 km col·laborant amb un i després un parell de participants i anem passant a gent i grups… Arriba el gir i allà decideixo deixar aquests dos enrere i donar-ho tot jo sol amb el vent i tot el que calgués… Segueixo passant a gent fins a baixar a la T2 havent recuperat unes 110 posicions i en 55 posició. Marco així un parcial de bici dels 20 millors de la prova jo sol.. molt content per veure que la quantitat de kilòmetres comencen a donar fruits!

Baixo a córrer sense saber si l’isquio em respectarà i podré arribar a meta… Sembla que si corro amb pas petit i no massa ràpid no em fa mal i això és el que em limito a fer… Una calor sufocant i molt patiment per els isquios i per la sensació de no poder fer-hi res però arribo a meta...

Al final 65 / 327 a la general molt lluny del que podria haver estat però content per haver pogut acabar i per haver vist que en la natació i la bici he pogut apretar i estar al davant ¡! A Seguir! #CNTPOWER

Link : Sobre el Triatló de Cambrils

Sortint de l'aigua

Sobre el Triatló de Cambrils

LA “GRAN” I MULTITUDINÀRIA TRIATLÓ DE CAMBRILS

Els que em coneixen sabran que no soc de ficar-me molt amb ningú ni amb res però lo de avui ha fet que arribi a casa molt molt molt cremat i crec que tot plegat no pot quedar en res.

Avui a Cambrils es disputava una triatló organitzada per Running Solutions. Es disputava primer una cursa de distancia olímpica i seguidament distància Sprint.

La sortida Olímpica era a les 8 del matí i en canvi la sortida Sprint s’havia de donar a les 10:30.

Primera i principal queixa… L’apertura del box era fins les 7.45 del matí tant pels de la modalitat olímpica com pels de la modalitat sprint que sortien 3 hores més tard… Ja comencem malament…

Sóc de Tarragona i no trobo normal haver-me d’aixecar més d’hora per anar a Cambrils amb sortida a les 10:30 que per anar a Lloret de Mar amb sortida a les 9… Això ja comença amb mal peu i ahir vaig tenir uns disputa twittera interessant amb l’organitzador principal de la prova, senyor Juanan.

Com podeu veure en la fotografia d’abaix ( la conversa a twitter ) el senyor organitzador va respondre  la meva educada queixa amb una actitud que em va fer veure ja quina era la mentalitat de la prova … Va respondre a la meva queixa dels horaris amb el numero d’inscrits... Deu ser que ara es valoren les proves per la quantitat d'inscripcions i no per la qualitat… Crec que si vols fer una prova de 1000 inscrits l’has de fer si et veus en cor de complir la mateixa qualitat de organització que amb 100 participants… Enfí… que els triatlons comencen a passar a negoci total ja.. descarat.

Vist això almenys he anat a Cambrils esperant una prova digna de muntatge amb els ( 25e x 1100 )… Tenien un arc d’arribada preciós… Balles per tot arreu ( no els hi devien arribar per fer dos boxes diferenciats..) , Carpes dels patrocinadors.. tot preciós però érem allà a les 7… 3:30h abans de la suposada sortida.

S’ha donat la sortida de la distancia olímpica i ja ha començat el catxondeo. En primer lloc ha sonat un petard que ha fet que uns 50 tios ja es llancessin a l’aigua i els kayaks els han hagut de fer tornar a sortir…

Després… del punt de sortida a la primera boia hi havia una diagonal i uns 200 triatletes han optat per córrer 200m per la platja i fer una línia recta… ( potser tampoc no quedaven balles suficients per acotar la sortida …)

Tenia molts companys del club corrent l’olímpic i he decidit anar-los a veure en el pas pels 5000m de cursa ( 2 voltes de 5k ). He vist una voluntària que en principi devia estar dient als atletes cap a on havien de anar i li he preguntat que on era el gir dels 5K… Primer.. la noia que estava molt concentrada amb el whattsapp ha fet veure que no sentia res.. Li he tornat a preguntar… M’ha mirat a la cara amb despreci i m’ha dit : “ ESPERA “ i ha tornat al mòbil… Tant costa dir-me “allà abaix” o alguna cosa per l’estil? Tota anava acumulant… impresentable.

Han arribat els primers i ja eren les 10:10 així que he decidit preparar-me i anar a escalfar a l’aigua. He fet uns minuts d’escalfament i he sortir per buscar un bon lloc a la sortida… Des d’aquell moment ( 10:25) fins l’hora de la sortida ( 11h , 30 min després del que estava previst ) hem estat tots a la platja, amb el neoprè, a 30 graus sense que ningú de l’organització ens donés cap tipus de raó ni explicació… Les ganes de competir en aquella “prova” començaven a flaquejar…

Per fi sembla que donen la sortida i com en el olímpic (és de savi rectificar? ) 100 participants van a fer la corregudeta per la platja. Arribem a la T1 i toca la bici.

COTXES EN EL RECORREGUT. Anava en un grup que hem hagut de parar perquè hi havia una autocaravana amb remolc parada al mig de la carretera, comentaris queixant-se de la organització… I ja no cal dir res sobre el tema de rotondes sense cap tipus de senyalització on més d’un ha anat cap a un altre carrer… PÈSSIM.

Baixem a córrer pel passeig aquell en un circuit de 2,5 anada, 2,5 tornada. Hem sortit a les 11 i amb el sol feia una calor insuportable. L’avituallament està en el km 3 i òbviament també hi passes per davant al km 2… Anava sufocat de calor i hi havia 5 voluntaris donant gotets d’aquells de xupitos. En teoria el got tel donaven al km 3 però com no venia ningú per l’altra banda m’he apropat a veure si em podien donar un gotet… EL CRACK DE L’AVITUALLAMENT M’HA APARTAT EL GOT I M’HA DIT QUE FINS AL KM 3 RES… Què està passant?....

Després de passar el km 3 i poder veure mig got petit ( l’altre mig cau quan tel donen ) d’aigua calenta  he passat fins al final de cursa pensant en aquest text que acabo d’escriure…

Al arribar he anat a veure que en deia la gent i us deixaré alguns comentaris de companys i amics d’altres clubs:

-es veu que el primer anava escapat trasmoto i el segon classificat ha arribat al box i els ha dit de tot i s’ha retirat per injustícia.

-       “ jo l’any vinent ni pensar-ho”

-       “organització 0”

-       “organització pessetera”

-       “Avituallament només aigua calenta en gots de cafè”

-       “ 4 hores esperant…”

-       “ tràfic obert”

-       “ caigudes i senyalització pèssima “

Crec que no cal dir res més.

Gràcies per deixar-nos gaudir de l’esport que estimem d’aquesta manera.

Marc Aixalà.


Link interessant sobre el mateix tema : http://www.fisiorutpujol.blogspot.com.es/2014/06/triatlo-darenys-de-mar-ironman-vs.html?m=1#!http://fisiorutpujol.blogspot.com/2014/06/triatlo-darenys-de-mar-ironman-vs.html

Triatló de Manresa

No sempre surt tot com a un li agradaria…

Setmana d’entrenaments sense massa volum però amb unes sensacions estranyes a les cames… dijous mentre rodava suau vaig començar a patir rampes a les cames que em van fer replantejar-me el fet de córrer avui Dissabte a Manresa però al final vaig decidir d’anar-hi.

Pugem al poble ( a 30 min de Manresa ) i després de dinar i descansar una estona baixem cap al Parc de l’Agulla de Manresa on ja vaig competir l’any passat.

El termòmetre marca 32 graus a les 14:30 del migdia.. serà una cursa molt dura…

Després de deixar tot el material al box tinc el primer “xascu” del dia jeje.. no ens deixen nadar amb neoprè perquè l’aigua està molt calenta.. ( com no porto gens d’entrenament de natació aquest any em va molt be nedar amb neoprè ja que ajuda molt a la flotabilitat.. )

Sortida típica de Manresa on sé com col·locar-me ja que la sortida és des de l’aigua… Començo a nedar fort i als 100 metres començo a notar que haig de fer servir els peus… que no porto neoprè.. jejeje. Primera i segona boia amb molts cops però sense incidents avui.. Al final surto de l’aigua en 11:50 aprox. i faig una T1 rapidíssima que em permet enganxar just sortint a la bici els que havien sortit de l’aigua en 11:30… sembla que va bé.

Començo a donar pedals molt fort i enganxo al grup de davant i a partir d’aquell moment on tot semblava anar per cursa de l’any comencen els problemes...

Primer noto una forta punxada al bessó que em fa afluixar el ritme i em poso a roda… i tot seguit… “pajarón”: el meu cap comença a donar voltes mentre rodem a 40km/h … les cames comencen a no tenir cap força i em despenjo del grup.. i del següent.. i del següent.. allà decideixo que la meva cursa ha acabat i no tinc forces ni per pedalar.. espero uns minuts mentre em passa tothom i em rehidrato i intento fer el que calgui per arribar a la T2 on li dic a un jutge que s’ha acabat.

Em sap greu perquè després mirant els parcials del grup on anava en bici al principi m’hagués sortit una cursa molt bona però el cos és una maquina i avui no tenia el dia. Arribo al poble ja bastant be de tot i com només havia fet 750 metres de natació decideixo sortir a entrenar per no perdre el dissabte. 30km de bicicleta amb 3 ports curts + 5km de cursa a peu.

Mirant ja a la Selectivitat d’aquesta setmana i a la cursa de dissabte a Cambrils. Queda clar que no pot sortir tot sempre com un vol… jeje #GAS

Descripció gràfica del moment que he dit PROU...

Triatló Ciutat de Mataró

Ja em vaig despertar a Mataró ja que el triatló era a les 9 del matí i vaig poder trobar un amic que em va acollir. Baixant cap a la zona de box trenco un radi…ja comencen els problemes?.. agafo celo i faig un apanyo que em permet deixar la bici al box i preparar-me per la sortida sense problema.

A l’hora de parlar sobre  la sortida de la natació haig de dir que no m’agrada gens la filosofia del Triatló de Mataró… 500 persones sortint al mateix temps (homes federats)… no mola.

Sona la bocina i sortim tots corrent cap a l’aigua on ja des del primer segon comencen els cops, patades, gent que et passa per sobre… molt agobiant. Aconsegueixo apretar una mica i quedar davant d’un grupet i així nedar sol… en aquell moment apareix un personatge que em treu les ulleres amb un cop de puny… paro i me les poso bé, buido l’aigua… ja estic darrere del grup gran. M’ho prenc com una nova sortida i vaig fent la meva natació. Agafo ràpidament un ritme de travessa ( fallo meu ja que en 750 m s’ha de anar a tope i el ritme que vaig agafar és el de 3K… ). Surto de l’aigua 60-90 segons darrere del que normalment crec que hagués  pogut sortir i això fa que la cursa sigui diferent de l’esperada.

Faig una bona transició i surto amb 6 en bici. Ens posem d’acord ràpid entre 3 i apretem les dents per agafar al grup de davant. Quan l’agafem no en tenim prou però la gent no vol col.laborar i això ens fa començar a apalancar-nos allà. Uns minuts després decideixo apretar ja que vaig molt be de cames i un parell de competidors m’ajuden amb els relleus… Agafem un altre grup de bici, aquest ja de uns 30 corredors… Aquí es forma un “pelotón” de uns 70 tios… s’ha acabat. La gent aprofitant “l’efecte pelotón” fa que allò no tiri més. Faig un parell de tirades però ningú sembla seguir així que em poso dins el pelotón i em preparo per la T2.

Faig una T2 molt rápida i surto a córrer a full com a mi m’agrada però als 200m les cames em recorden que m’estic flipant...jeje baixo ritme i vaig fent encarant l’espigó de Mataró amb un sol bastant cabró. Em va passant la gent però sóc conscient de que si intento apretar tindré problemes per arribar al final jeje al Km 4 decideixo apretar ja fins a meta i agafo un ritme semblant a  3:40 que em permet avançar a una bona quantitat de corredors ( que m’havien passat abans jeje ).

Arribo mort però content de saber que les cames han respost a aquell ritme després de 1h de cursa.. anem per bon camí i ara comencem a entrenar la cursa.

Molt decepcionat amb la natació que em podria haver brindat un altre tipus de cursa i content de saber que les hores de bici comencen a donar fruits i que en donaran molt més a mesura que avanci la temporada.. jeje … em vaig guardant els dorsals de tots els que em passen corrent…

Cursa molt millorable com totes arribant el 182 de 500. A la tarda entreno en bici fortet on descobreixo que podria haver apretat molt més al matí... ni un mal a cap lloc del cos..

Cursa en números:

Natació: 14:02 min - ( parcial 120…uu )

Bicicleta: 31:48 min - 38,02 Km/h ( parcial 127 )

Cursa a peu: 22:06 - 4:25 min/Km ( parcial 340 jeje #ara si que començo a entrenar la cursa…)

Total: 1:06:56h  Pos: 182/500

Bicicleta Sant Feliu